Futbol (Soccer)

Com a molta gent sap, el que nosaltres coneixem com a futbol, aquí a Estats Units es coneix com soccer, encara que en anglès britànic sigui football. Per a ells el football és el que para nosaltres el futbol americà.

 

Des d’Europa, veiem a Estats Units com una gran potència en tots els sentits però hi ha una cosa de la que ens enorgullim i en la que no ens poden vèncer. El nostre futbol. Estem convençuts que els nord-americans no tenen ni idea de donar-li una puntada a una pilota, més que si té forma de meló (el de futbol americà) i que quan n’agafen un d’esfèric, fa l’efecte de que és un meló als seus peus. Òbviament, el seu nivell no és ni de lluny el d’Europa, però us sorprendria les grans dimensions que està prenent dia a dia. Contínuament llegeixo a la premsa o a la publicitat alguna cosa sobre nens jugant partits de futbol, els pares portant als seus fills a “soccer practice” o fins i tot veig alguns grups jugar als parcs. També és veritat que és difícil veure els nens jugar a hoquei gel al parc o fins i tot a bàsquet, però sorprèn veure més futbol del que esperava. Fins i tot existeixen multitud de camps d’herba artificial públics on la gent pot anar a jugar a futbol lliurement quan els plagui. Suposo que són els avantatges de ser encara l’esport minoritari, el tenir accés a recursos gratuïtament amb la finalitat de potenciar-lo, però de tota manera la consideració que té l’esport a la societat a Estats Units és un món apart incomparable. Jo vaig tenir l’oportunitat d’anar a jugar a futbol fa un parell de setmanes, amb el Ricart, un amic de la Penya (com no) que juga en un equip i a més s’ajunta amb uns amics a jugar amistosos quan els hi ve de gust. M’ho vaig passar molt i molt bé, perquè a més va fer un dia excel·lent, i ja tocava tocar una miqueta la pilota! Això si, no recordava quant cremava la gespa artificial si et tires pel terra, i em vaig fer una ferida de campionat. D’aquesta no us ensenyo una foto perquè no tornaríeu a entrar al blog mai més!

Camp de futbol públic on vaig anar a jugar

D’altra banda, també em feia il·lusió anar a veure un partit de “soccer” professional aquí, i això suposava anar a veure els DC United. Pel que sembla són actualment un equip de mitja taula de la Major League Soccer, però havien tingut una època gloriosa fa anys i està considerat un dels equips amb més d’èxit dels Estats Units. També està considerat com un dels clubs amb més assistència d’afeccionats als partits, encara que el dia que hi vaig ser jo, estava bastant buit (per als meus ulls clar). La MLS és una competició bastant jove, creada al 1996 com a contrapartida a ser la seu del Mundial d’Estats Units de 1994.

Estadi RFK just abans de començar el partit. Una entrada bastant pobre

El seu estadi, el Robert F. Kennedy (1961), és molt bonic i cridaner per la seva forma super moderna, però no és del club sinó que és propietat de l’estat i ha albergat a nombrosos equips de diferents esports com a locals al llarg de la seva història. És obvi que l’estadi va ser creat per albergar partits de beisbol encara que ara l’hagin modificat una mica i es pugui fer una mica de tot. Pels cervellets del futbol, només recordar-vos que aquest estadi va albergar l’Espanya-Suïssa de vuitens de final del Mundial ‘94 en què Espanya va vèncer per 3-0 amb gols de Hierro, Luis Enrique i Begiristain. El que va passar als quarts, tots ho recordem.

Vista aèria de l'estadi. Aquesta no la he fet jo per desgràcia!

El dia de la meva visita, s’enfrontaven als San José Earthquakes (com els hi agraden els noms de pel·lícula) i com no, van guanyar els visitants. Per a la meva sorpresa, a San José militava un ex-barcelonista, Giovanni (conegut com a tortuga ninja a Barcelona), que va passar sense pena ni glòria pel Camp Nou. De tota manera, no me’n vaig adonar que estigués allà perquè destaqués sobre el joc dels altres sinó perquè el van canviar en la segona part i em va cridar l’atenció llavors. Sobre el joc, què es pot comentar. Lamentable sens dubte. Començant perquè en el minut 5 va haver-hi una jugada, que jo no vaig veure tan greu, en la qual van expulsar “l’estrella” de l’equip local i a un altre del visitant, i seguint perquè l’ordre i la qualitat dels jugadors deixava molt a desitjar. Les errades defensives clamoroses unides a les errades increïbles rematant a porta, passant per un desordre generalitzat i passades i rebutjos deixats de la mà de Déu van fer que em posés les mans al cap en més d’una ocasió. Almenys vaig poder veure als San José Earthquakes que recentment han derrotat en els playoffs als New York Red Bulls de Márquez i Henry. Serà que són bons dins del que cap.

Equip titular del DC United, i si no és el titular ningú se n'adonarà!

Suposo que les comparacions són odioses, i és que a Barcelona estem acostumats a veure el millor futbol del món setmana rere setmana.

Como mucha gente sabe, lo que nosotros conocemos como fútbol, aquí en Estados Unidos se conoce como soccer, aunque en inglés británico sea football. Para ellos el football es lo que para nosotros el fútbol americano.

Desde Europa, vemos a Estados Unidos como una gran potencia en todos los sentidos pero hay una cosa de la que nos sentimos orgullosos y en la que no nos pueden vencer. Nuestro fútbol. Estamos convencidos que los estadounidenses no tienen ni idea de darle una patada a un balón, más que si tiene forma de melón (el de fútbol americano) y que cuando cogen uno esférico, da la impresión de ser un melón en sus pies. Obviamente, su nivel no es ni de lejos el de Europa, pero os sorprendería las grandes dimensiones que está tomando día tras día. Continuamente leo en la prensa o en la publicidad algo sobre niños jugando partidos de fútbol, los padres llevando a sus hijos a “soccer practice” o incluso veo algunos grupos jugar en los parques. También es verdad que es difícil ver a los niños jugar a hockey hielo en el parque o incluso a baloncesto, pero sorprende ver más fútbol del que esperaba. Incluso existen multitud de campos de hierba artificial públicos donde la gente puede ir a jugar a fútbol libremente cuando les plazca. Supongo que son las ventajas de ser aún el deporte minoritario, el tener acceso a recursos gratuitamente con el fin de potenciarlo, pero de todas maneras la consideración del deporte en la sociedad en Estados Unidos es un mundo aparte incomparable. Yo tuve la oportunidad de ir a jugar a fútbol hace un par de semanas, con Ricart, un amigo de la Penya (como no) que juega en un equipo y además se junta con unos amigos a jugar amistosos cuando les apetece. Me lo pasé muy muy bien, porque además hizo un día excelente, y ya tocaba tocar un poquito el balón! Eso si, no recordaba cuánto quemaba el césped artificial si te tiras por el suelo, y me hice una herida de campeonato. De esa no os enseñare una foto porque no volveríais a entrar en el blog nunca más!

Campo de fútbol público donde fui a jugar

Por otro lado, también me hacía ilusión ir a ver un partido de “soccer” profesional aquí, y eso suponía ir a ver a los DC United. Al parecer son actualmente un equipo de media tabla de la Major League Soccer, pero habían tenido una época gloriosa hace años y está considerado uno de los equipos más exitosos de Estados Unidos. También está considerado como uno de los clubs con más asistencia de aficionados a los partidos, aunque el día que fui yo, estaba bastante vacío (para mis ojos claro). La MLS es una competición bastante joven, creada en 1996 como contrapartida a ser la sede del Mundial de Estados Unidos de 1994.

Su estadio, el Robert F. Kennedy (1961), es muy bonito y llamativo por su forma super moderna, pero no es del club sino que es propiedad del estado y ha albergado a numerosos equipos de diferentes deportes como locales a lo largo de su historia. Es obvio que el estadio fue creado para albergar partidos de béisbol aunque ahora lo hayan modificado un poco y se pueda hacer un poco de todo. Para los cerebritos del fútbol, solo recordaros que este estadio albergó el España-Suiza de octavos de final del Mundial ‘94 en que España venció por 3-0 con goles de Hierro, Luis Enrique y Begiristain. Lo que pasó en cuartos, todos lo recordamos.

Vista panóramica del interior del estadio

El día de mi visita, se enfrentaban a los San José Earthquakes (como les gustan los nombres de película) y como no, ganaron los visitantes. Para mi sorpresa, en San José militaba un ex –barcelonista, Giovanni (conocido como tortuga ninja en Barcelona), que pasó sin pena ni gloria por el Camp Nou. De todas maneras, no me di cuenta de que estuviera allí por que destacase sobre el juego de los demás sino porque lo cambiaron en la segunda parte y me llamó la atención ahí. Sobre el juego, qué se puede comentar. Lamentable a todas luces. Empezando porque en el minuto 5 hubo una jugada, que yo no vi tan grave, en la que expulsaron a la “estrella” del equipo local y a otro del visitante, y siguiendo porque el orden y la calidad de los jugadores dejaba mucho que desear. Los fallos defensivos clamorosos unidos a los fallos increíbles rematando a puerta, pasando por un desorden generalizado y pases y despejes al tuntún hicieron que me pusiera las manos en la cabeza en más de una ocasión. Por lo menos pude ver a San José Earthquakes que recientemente han derrotado en los playoffs a los New York Red Bulls de Márquez y Henry. Debe ser que son buenos dentro de lo que cabe.

Escudos de los dos equipos enfrentados el 9 de octubre

Supongo que las comparaciones son odiosas, y es que en Barcelona estamos acostumbrados a ver el mejor fútbol del mundo semana tras semana.

Foto 2: Estadio RFK justo antes de empezar el partido. Una entrada bastante pobre

Foto 3: Vista aérea del estadio. Esta no la he hecho yo por desgracia!

Foto 4: Equipo titular del DC United, y si no es el titular nadie se dará cuenta!