Penya del Barça / Peña del Barça

Ja abans de venir cap als Estats Units, m'havia cerciorat bé de si hi havia i on, una penya del Barça aquí a Washington. Després del desencís que a Boston no hi hagués una penya del Barça i haver de veure els partits en un bar amb 17 teles, cadascuna oferint un partit diferent d'un esport diferent, esperava trobar a la Penya un lloc de reunió culé com Déu mana.

Ara com ara, he pogut veure dos partits de lliga (Atlètic de Madrid i Athletic de Bilbao) i no els de Champions ni lliga entresetmana, perquè amb la diferència horària (de 6 hours behind) solen ser entre les 13 i les 16 i m'enganxa treballant.

Només apropar-se al bar, ja un s'anima quan comença a veure el blaugrana des del carrer abans d'entrar, i es respira un altre ambient quan només passar la porta sents parlar català i castellà a l'hora que corren les Estrelles, patrocinador oficial de la Penya, com no. La veritat és que el que més se sent és el català, mentre que el castellà solament se sent d'alguna gent de Sudamèrica seguidora del Barça. També es congrega algun que altre americà (un d'ells el vicepresident de la Penya) i altres simpatitzants de diferents nacionalitats.

Pub vist des de fora, amb la seva terrasseta i tot

Poc després d'estar allà ja vaig entaular conversa amb un noi que vaig sentir que era membre fundador de la Penya, el Raimon, i va resultar ser el president, i així vaig començar a sentir-me una miqueta més a casa i a agafar una mica de sabor a "pa amb tomàquet", mentre m'assabentava que només feia un any de la fundació de la Penya. Quina va ser la meva sorpresa quan per l'altre costat vaig sentir "Albert!!" i per un segon abans de girar-me vaig pensar... He sentit el meu nom? "Ereh tú?..." Però qui em coneix aquí? Quan em vaig girar vaig veure el Jordi, un antic amic de Barcelona que vaig conèixer estudiant a Boston! El món és un mocador! Està treballant aquí a DC al Banc Mundial i la nostra sang culé ens va portar a reunir-nos a la Penya. Casualitats de la vida. També la Penya és un lloc freqüentat per l'Antoni Bassas, actualment corresponsal de Tv3 a Washington DC i anteriorment presentador de gran èxit de "Els matins de Catalunya Ràdio" i com no, mític locutor dels partits del Barça en Tv3, la qual cosa el converteix en un convidat de luxe a cada partit. Encara no he coincidit amb ell, però sí vaig conèixer al seu fill el primer dia.

Elephant & Castle, Penya Barcelonista Washington DC

La Penya està situada en un bar en la 19 amb la I (Eye st.), en el qual una de les parts està dedicada al Barça podent-se veure els dies de partit banderes i bufandes penjades mentre diverses teles emeten el partit. El bar, Elephant & Castle, és de fet un pub anglès que hereta el seu nom d'un dels barris més anomenats de Londres i que està ambientat a l'estil anglès. Pel que vaig sentir l'altre dia, van tenir la delicadesa de substituir un quadre de la Margaret Tatcher per un del Leo Messi, que encara que no surt molt afavorit, s'agraeix. També s'agraeixen els descomptes de 20% en el menjar per als membres de la Penya.

Un dels quadres de la Penya dissenyats per Estrella Damm (tampoc fa falta un gran dissenyador)



Algunes de les coses que em van semblar més curioses i originals, són l'escut de la Penya, com no, heretat de l'escut del Barça amb la forma de W al cap de l'escut i la substitució de la creu de Sant Jordi (bandera de Barcelona) per la bandera de Washington DC. L'altra la samarreta oficial de la Penya i el seu eslògan, District of Culémbia, jugant amb el nom de l'Estat en què ens trobem (District of Columbia)

Escut de la Penya

Fins ara, tots dos partits que he anat han acabat amb victòries del Barça, així que esperem que es mantingui així i que corrin les Estrelles!! (Bé, que no corrin gaire perquè pel que es veu la importació està pels núbols i 13 dòlars per dues Estrelles no es gaire encoratjador!)

Ya antes de venir hacia los Estados Unidos, me había cerciorado bien de si había y dónde, una Peña del Barça aquí en Washington. Después del chasco que en Boston no hubiera una peña del Barça y tener que ver los partidos en un bar con 17 teles, cada una ofreciendo un partido distinto de un deporte diferente, esperaba encontrar en la Peña un lugar de reunión culé como Dios manda.

Por ahora, he podido ver dos partidos de Liga (Atlético de Madrid y Athletic de Bilbao) y no los de Champions ni liga entresemana, porque con la diferencia horaria (de 6 hours behind) suelen ser entre las 13 y las 16 y me pilla trabajando.

Sólo acercarse al bar, ya uno se anima cuando empieza a ver el azulgrana desde la calle antes de entrar, y se respira otro ambiente cuando sólo pasar la puerta oyes hablar catalán y castellano a la vez que corren las Estrellas, patrocinador oficial de la Peña, como no. Bien es verdad que el que más se oye es el catalán, mientras que el castellano solamente se oye de alguna gente de Suramérica seguidora del Barça. También se congrega algún que otro americano (uno de ellos el vicepresidente de la Peña) y otros "simpatitzants" de diferentes nacionalidades.

Botella de Estrella que me tomé, en el momento que el camarero me deja la cuenta en la mesa, con el partido de fondo

Al poco de estar allí ya entablé conversación con un chico que oí que era miembro fundador de la Peña, Raimon, y resultó ser el presidente, y así empecé a sentirme un poquito más en casa y a coger un poco de sabor a "pan amb tomàquet", mientras me enteraba que sólo hacía un año de la fundación de la Peña. Cuál fue mi sorpresa cuando por el otro lado oí "Albert!!" y por un segundo antes de girarme pensé... He oído mi nombre? "Ereh tú?..." Pero quien me conoce aquí? Cuando me giré vi a Jordi, un antiguo amigo de Barcelona que conocí estudiando en Boston! El mundo es un pañuelo! Está trabajando aquí en DC en el Banco Mundial y nuestra sangre culé nos trajo a reunirnos en la Peña. Casualidades de la vida. También la Peña es un lugar frecuentado por Antoni Bassas, actualmente corresponsal de Tv3 en Washington DC y anteriormente presentador de gran éxito de "Els Matins de Catalunya Ràdio" y como no, mítico locutor de los partidos del Barça en Tv3, lo cual lo convierte en un invitado de lujo a cada partido. Todavía no he coincidido con él, pero sí conocí a su hijo el primer día.

La Peña está situada en un bar en la 19 con la I (Eye st.), en el cual una de las partes está dedicada al Barça pudiéndose ver los días de partido banderas y bufandas colgadas mientras varias teles emiten el partido. El bar, Elephant & Castle, es de hecho un pub inglés que hereda su nombre de uno de los barrios más nombrados de Londres y que está ambientado al estilo inglés. Por lo que oí el otro día, tuvieron la delicadeza de sustituir un cuadro de Margaret Tatcher por uno de Leo Messi, que aunque no sale muy favorecido, se agradece. También se agradecen los descuentos de 20% en la comida para los miembros de la Peña.

 Otro de los cuadros de la Peña, proporcionados por Estrella Damm

Algunas de las cosas que me parecieron más curiosas y originales, son el escudo de la Peña, como no, heredado del escudo del Barça con la forma de W a la cabeza del escudo y la sustitución de la cruz de Sant Jordi (bandera de Barcelona) por la bandera de Washington DC. La otra, la camiseta oficial de la Peña y su eslogan, District of Culémbia, jugando con el nombre del Estado en que nos encontramos (District of Columbia)

 

Camiseta de la Peña con su peculiar eslogan

Hasta ahora, los dos partidos a los que he ido han acabado con victorias del Barça, así que esperamos que se mantenga la racha y que corran las Estrellas!! (Bueno, que no corran mucho porque por lo que parece, la importación está por las nubes y 13 dólares por dos Estrellas no es muy alentador!)