El viatge començava lleig per culpa del dia. El cel estava negre i plovia a bots i barrals. Com sempre que plou una mica més del normal, el tràfic a Barcelona es torna un caos i no avança ningú. Aturat amb el meu pare en la Ronda del Mig em preguntava si amb tota l'antelació que havíem sortit de casa (més de 3 hores i mitja abans de la sortida del vol), encara hauria d'anar corrents una vegada més a l'aeroport. Al final vàrem trigar més d'una hora a arribar a l'aeroport però encara no havia de patir pel temps. No havia de patir fins que vaig arribar als mostradors de Delta Airlines...
Cua a l'aeroport del Prat
La cua com es veu a la foto era considerable però per sort va anar avançant ràpid i de seguida va arribar el meu germà amb uns croissants acabats de fer d'un forn mític de Castelldefels per passar millor l'estona. Quan vaig arribar al mostrador, una vegada més vaig haver de donar-li mil explicacions a la noia que et posa l'adhesiu a les maletes: que perquè vas a Estats Units, per a què, algú t'ha ajudat a fer la maleta (algun dia respondré que me l'ha fet la meva mare a veure si em prohibeixen viatjar)? algú que no coneguis t'ha donat algun paquet (siiiiiiiii... si si... dos quilos de farina)? treu tots els papers del visat, quant temps t'hi estaras...
"Quant de temps t'hi estaras?" I li responc que fins al Gener.
"Fins al Gener?"
"Sí, que passa?"
"Aquí al sistema em surt que tens reservada una tornada pel 24 de setembre via Amsterdam amb KLM..."
"Quant de temps t'hi estaras?" I li responc que fins al Gener.
"Fins al Gener?"
"Sí, que passa?"
"Aquí al sistema em surt que tens reservada una tornada pel 24 de setembre via Amsterdam amb KLM..."
Per un moment se'm van aparèixer els fantasmes del bitllet que vaig comprar Sevilla-Barcelona en comptes de Barcelona-Sevilla aquest estiu (algun dia faré un blog de grans cagades meves), però de seguida se'm va dissipar l'aclaparament (en part perquè després de tot si m'havia equivocat, tampoc era jo el que pagava sinó l'empresa hehe) i en part perquè després d'haver-ho mirat 50 vegades, estava segur que ho havia agafat bé. La noia se'n va anar a preguntar a un altre company, va passar una estona i jo ja estava pensant si res podia sortir bé fins que m'anés a Estats Units. Al cap de poc va tornar i em va processar el bitllet com si res... Tant de rotllo per acabar com sempre!!
El vol va anar bé, sense turbulències, veient un parell de pelis prescindibles, dormint una estoneta... res a destacar. Només destacaria que quan feu escala d'avions, almenys al JFK de Nova York, us permeteu temps suficient per a fer-ho. Com no, quan ja creia que tot anava sobre rodes, se m'acut preguntar (allò que preguntes per preguntar) si havia d'agafar les maletes (quan ja sabia que no perquè els dos vols eren de Delta i a Barcelona ja m'havien posat el codi de Washington en l'adhesiu)... DONCS SÍ!!! Ara resulta que al JFK tothom ha de recollir la seva maleta encara que estigui de trànsit. L'avió a Washington sortia a les 15:40 i havia aterrat aproximadament a les 14:25 amb la qual cosa el temps no em sobrava. Passa el control d'entrada a Estats Units (cua quilomètrica, pren les emprentes, respon unes quantes preguntes tontes, fes-me una foto, signa aquí, segella allà...), recull les maletes, passa un altre control d'equipatges, corre a les sortides de vols de connexió, deixa la maleta, passa el control de policia una vegada més, i ja per fi dirigeix-te a la porta de sortida del teu vol a les 15:20. I com no podia ser d'una altra manera, la porta d'on sortia el meu vol era l'última de totes que estava en l'altra punta de l'aeroport. Vinga a córrer per dins de la terminal, i no s'acabava mai. Per fi arribo a la porta a les 15:30 i li dono el bitllet al tio de torn. Es posa a trucar pel walkie a la Natalie... la Natalie que no respon... Natalie!!!!!!!!!! Vols respondre d'una vegada??!?!?! Després de 2 o 3 minuts respon i em diu el tio que corri... I una altra vegada a córrer!! I per fi ja pujo a l'avió (un d'aquests petits que té 30 places com a molt) i channnnn, es tanquen les portes darrere meu!! Prova superadaaaaaa!! Estava exhaust!! A mode d'anècdota vaig gravar aquest petit vídeo de Nova York des de la finestreta, perquè no es digui!
El vol va anar bé, sense turbulències, veient un parell de pelis prescindibles, dormint una estoneta... res a destacar. Només destacaria que quan feu escala d'avions, almenys al JFK de Nova York, us permeteu temps suficient per a fer-ho. Com no, quan ja creia que tot anava sobre rodes, se m'acut preguntar (allò que preguntes per preguntar) si havia d'agafar les maletes (quan ja sabia que no perquè els dos vols eren de Delta i a Barcelona ja m'havien posat el codi de Washington en l'adhesiu)... DONCS SÍ!!! Ara resulta que al JFK tothom ha de recollir la seva maleta encara que estigui de trànsit. L'avió a Washington sortia a les 15:40 i havia aterrat aproximadament a les 14:25 amb la qual cosa el temps no em sobrava. Passa el control d'entrada a Estats Units (cua quilomètrica, pren les emprentes, respon unes quantes preguntes tontes, fes-me una foto, signa aquí, segella allà...), recull les maletes, passa un altre control d'equipatges, corre a les sortides de vols de connexió, deixa la maleta, passa el control de policia una vegada més, i ja per fi dirigeix-te a la porta de sortida del teu vol a les 15:20. I com no podia ser d'una altra manera, la porta d'on sortia el meu vol era l'última de totes que estava en l'altra punta de l'aeroport. Vinga a córrer per dins de la terminal, i no s'acabava mai. Per fi arribo a la porta a les 15:30 i li dono el bitllet al tio de torn. Es posa a trucar pel walkie a la Natalie... la Natalie que no respon... Natalie!!!!!!!!!! Vols respondre d'una vegada??!?!?! Després de 2 o 3 minuts respon i em diu el tio que corri... I una altra vegada a córrer!! I per fi ja pujo a l'avió (un d'aquests petits que té 30 places com a molt) i channnnn, es tanquen les portes darrere meu!! Prova superadaaaaaa!! Estava exhaust!! A mode d'anècdota vaig gravar aquest petit vídeo de Nova York des de la finestreta, perquè no es digui!
Aquest era el mateix avió que el meu vist des de la meva finestra
Només volia arribar a casa i descansar, però com no, encara quedava la traca final!! No surten les maletes... jo carregat de paciència ja imaginava que no sortirien perquè era el més típic. Em vaig dirigir al mostrador d'equipatges de Delta i després d'esperar una estona a que la senyora de davant meu s'aclarís amb les 4 paraules que sabia d'anglès, em toca parlar amb el senyor. El senyor James per ser més exactes. Que com se el seu nom? Perquè l'home al veure que era de Barcelona em va començar a explicar que ell havia estat 7 o 8 vegades i em va començar a relatar tots els seus viatges per Espanya (envejables per cert). La veritat és que no seré cruel amb l'home perquè el que m'explicava era molt interessant. Em va estar explicant que havia estat un parell de vegades en San Fermines corrents davant dels toros i m'explicava coses que jo ni tan sols sabia. Fins i tot em va recomanar un restaurant a Barcelona! En el meu primer dia a EUA, trobo un americà que em recomana un restaurant a Barcelona. Per si algú vol anar a comprovar-ho, es diu Los Caracoles i està al carrer Escudellers 14. Quina exactitud oi? És que es va posar a trucar al seu amic per dir-me exactament on estava. Prou graciós en general tot. A mi ja em va estar bé perquè després de tantes hores sense parlar amb ningú se'm va fer bastant amè.
En James trucant al seu amic
Les maletes van acabar arribant a les 5 del matí, hora en què em vaig despertar i ja no vaig poder tornar a dormir. Per al meu cos eren les 11 del matí i ja demanava guerra!
El viaje empezaba feo por culpa del día. El cielo estaba negro y llovía con fuerza. Como siempre que llueve un poco más de lo normal, el tráfico en Barcelona se vuelve un caos y no avanza nadie. Parado con mi padre en la Ronda del Mig me preguntaba si con toda la antelación que habíamos salido de casa (más de 3 horas y media antes de la salida del vuelo), aún tendría que ir corriendo una vez más en el aeropuerto. Al final tardamos más de una hora en llegar al aeropuerto pero aún no tenía que sufrir por el tiempo. No tenía que sufrir hasta que llegué a los mostradores de Delta Airlines... La cola como se ve en la foto era considerable pero por suerte fue avanzando rápido y enseguida llegó mi hermano con unos croissants recién hechos de un horno mítico de Castelldefels para amenizar el rato. Cuando llegué al mostrador, una vez más tuve que darle mil explicaciones a la chica que te pone la pegatina en las maletas: que para qué vas a Estados Unidos, porqué, alguien te ha ayudado a hacer la maleta (algún día responderé que me la ha hecho mi madre a ver si me prohíben viajar)? alguien que no conozcas te ha dado algún paquete (siiiiiiiii... si si... dos kilos de harina)? saca todos los papeles del visado, cuánto tiempo vas a estar...
"Cuánto tiempo vas a estar?" Y le respondo que hasta Enero.
"Hasta Enero?"
"Sí, que pasa?"
"Aquí en el sistema me sale que tienes reservada una vuelta para el 24 de septiembre via Amsterdam con KLM..."
Por un momento se me aparecieron los fantasmas del billete que compré Sevilla-Barcelona en vez de Barcelona-Sevilla este verano (algún día haré un blog de grandes cagadas mías), pero enseguida se me disipó el agobio (en parte porque después de todo si me había equivocado, tampoco era yo el que pagaba sino la empresa jeje) y en parte porque después de haberlo mirado 50 veces, estaba seguro que lo había cogido bien. La chica se fue a preguntar a otro compañero, pasó un rato y yo ya estaba pensando si nada podía salir bien hasta que me fuera a Estados Unidos. Al poco volvió y me procesó el billete como si nada... Tanto rollo para acabar como siempre!!
El vuelo fue bien, sin turbulencias, viendo un par de pelis prescindibles, durmiendo un ratillo... nada a destacar. Solo destacaría que cuando hagais escala de aviones, por lo menos en el JFK de Nueva York, os permitais tiempo suficiente para hacerlo. Como no, cuando ya creía que todo iba sobre ruedas, se me ocurre preguntar (aquello que preguntas por preguntar) si tenía que coger las maletas (cuando ya sabía que no porque los dos vuelos eran de Delta y en Barcelona ya me habían puesto el código de Washington en la pegatina)... PUES SÍ!!! Ahora resulta que en JFK todo el mundo debe recoger su maleta aunque esté de tránsito. El avión a Washington salía a las 15:40 y había aterrizado aproximadamente a las 14:25 con lo cual el tiempo brillaba por su ausencia. Pasa el control de entrada a Estados Unidos (cola kilométrica, toma las huellas, responde unas cuántas preguntas tontas, hazme una foto, firmame aquí, sellame allá...), recoge las maletas, pasa otro control de equipajes, corre a las salidas de vuelos de conexión, deja la maleta, pasa el control de policia una vez más, y ya por fin dirígete a la puerta de salida de tu vuelo a las 15:20. Y como no podía ser de otra manera, la puerta de donde salía mi vuelo era la última de todas que estaba en la otra punta del aeropuerto. Venga a correr por dentro de la terminal, y no se acababa nunca. Por fin llego a la puerta a las 15:30 y le doy el billete al tio de turno. Se pone a llamar por el walkie a Natalie... Natalie que no responde... Natalie!!!!!!!!!! Quieres responder de una vez??!?!?! Después de 2 o 3 minutos responde y me dice el tio que corra... Y otra vez a correr!! Y por fin ya me subo en el avión (uno de estos pequeñajos que tiene 30 plazas como mucho) y channnnn, se cierran las puertas detrás de mi!! Lo conseguííííííí!! Estaba exhausto!! A modo de anécdota grabé este pequeño vídeo de Nueva York desde la ventanilla, para que no se diga!
Interior del avión Nueva York (JFK) - Washington DC (IAD)
Solo quería llegar a casa y descansar, pero como no, aún quedaba la traca final!! No salen las maletas... yo cargado de paciencia ya imaginaba que no saldrían porque era lo más típico. Me dirigí al mostrador de equipajes de Delta y después de esperar un rato a que la señora de delante mio se aclarara con las 4 palabras que sabía de inglés, me toca hablar con el señor. El señor James para ser más exactos. Que como se su nombre? Porque el hombre al ver que era de Barcelona me empezó a explicar que él había estado 7 u 8 veces y me empezó a relatar todos sus viajes por España (envidiables por cierto). La verdad es que no seré cruel con el hombre porque lo que me explicaba era muy interesante. Me estuvo contando que había estado un par de veces en San Fermines corriendo delante de los toros y me contaba cosas que yo ni siquiera sabía. Incluso me recomendó un restaurante en Barcelona! En mi primer día en EEUU, encuentro un americano que me recomienda un restaurante en Barcelona. Por si alguien quiere ir a comprobarlo, se llama Los Caracoles y está en la calle Escudellers 14. ¿Que exactitud verdad? Es que se puso a llamar a su amigo para decirme exactamente donde estaba. Que gracioso en general todo. A mi ya me estaba bien porque después de tantas horas sin hablar con nadie se me hizo bastante ameno.
Skyline de NYC desde el avión hacia DC
Las maletas acabaron llegando a las 5 de la mañana, hora en que me desperté y ya no pude volver a dormir. Para mi cuerpo eran las 11 de la mañana y ya pedía guerra!
Com diria el Bruno (clap clap clap,...), estàs millorant el nivell de les teves entrades, quin detall, si fins i tot ja sabent que estaves bé, i havent parlat amb tu, tenia intriga per saber com acaba la historia!!
ResponEliminaPodrías publicar una columna en la vanguardia, o en el new york time no tete!.
ResponEliminaQue bonito el trozo de los crusanes!jejeje
Gairebé és més fàcil entrar per Mèxic, sempre que vagis amb compte amb el "*Xeriff mala llet"
ResponEliminaMadre mia cuanto escribes??!!!me lo tendre q leer luego porq ahora no me da tiempo jajajajaja mua
ResponEliminaHOLA BUUUUUUUUUUUUU.....AL HABLA VICTOR BUUUU!!!!
ResponEliminaSabes que por mi pequeña lesión por tu culpa engañándome pa que juegue cuando stoy ya mayor no puedo scribir demasiado. asi que... al grano!!!
El restaurante que dijo el pavo es verdad q tiene muxo nombre pero creo q sta enfocao al guiri. d todas maneras intentare averiguar algo más!!!!
viste el barsa en tu nueva peña con tu nueva camiseta?
cuenta cuentaaaaaaaaaaaaaaaaaa...speramos fotos d tu barrio, tu casa, tus vecinas...etc!!!!
un abrasu!!!
Ardanbuuuuu q de cosas te pasan!!! Estaba sufriendo mientras leiaaa!! Weno espero q todo lo q te pase a partir de ahora sea positivo, cuelga fotitos de tu barrio, la ofi.... mucha suerte wapetón!!!!! Un besito mu grande.Sonia.
ResponEliminaChicossss!!! vendrán nuevas fotos y posts sobre todo!! Lo que pasa que vienen atrasados porque ahora al principio me pasan muchas cosas y muchas novedades de golpe y no las puedo poner todas a una o de aquí poco os aburrireis de leer el blog!! Mi misión es manteneros entretenidos un ratito cada dia o cada dos o tres días y así obligaros a pensar en mi!!
ResponEliminaGràcies per a tots per deixar comentaris! Em fa sentir una mica més aprop!!
Una abraçada!!
quina enveja que hem fas ..............!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaNinu!!! Quina aventureta de viatge! Juas juas!
ResponEliminaPer cert, a l'avio no s'ha de desconnectar tot aparell electronic perque sino pots moriiiiiir?!!! I tu fent videos?!!!
Bueno hombre, mira el lado bueno (que no se cual es, pero tu miralo)...Se te ha olvidao poner que mientras estabas en el airport hablastes conmigo (NECESARIO DE SABER)
ResponEliminaA seguir que aun me queda pa ponerme al dia....