La meva etapa a Boston va estar plagada d’esdeveniments esportius clàssics nord-americans, però degut a que només vaig estar-m’hi un semestre que va començar al gener i va acabar a l’estiu, no vaig tenir l’oportunitat d’anar a cap partit de futbol americà ja que la lliga comença al setembre i acaba normalment al desembre. Abans de venir a Washington ja tenia clar que compliria amb la meva assignatura pendent aquesta vegada i a això em vaig encaminar ben ràpid en arribar, quan em vaig comprar la meva entrada per veure als RedSkins en acció. De seguida que vaig veure els preus vaig decidir que el meu primer partit de la NFL (National Football League) en directe també seria l’últim, almenys aquesta temporada. Els més de 100 dòlars que em va costar a la revenda (que aquí és legal) incloent les despeses d’enviament, van tenir bastant a veure amb aquesta decisió. I la ràbia que dóna que l’entrada més barata que has trobat, per al voltant de 80 dòlars valgués originalment $29…
La meva entrada
Una vegada arribat el dia, em vaig dirigir al FedEx Field, estadi dels RedSkins. El metro ja respirava l’ambient dels grans partits, amb centenars de seguidors vestits amb els colors vermell i daurat de l’equip local. També alguns fans dels Eagles de Philadelphia es barrejaven pacíficament en el vagó. És genial com conviuen les aficions dels equips a Estats Units com a norma general. Seguidors d’un i altre bàndol s’ajunten en els estadis colze amb colze a animar als seus equips sense que això suposi una provocació o creï una situació tibant.
Després de caminar una mitja hora fins a arribar a l’estadi seguit i precedit d’una marabunta de “pieles rojas”, vaig anar a buscar el meu lloc, en el qual ja d’entrada sabia que no m’anava a asseure ja que l’entrada deia “vista obstruïda”. Ni tan sols es van molestar a escriure “parcialment” així que només vaig anar a visitar el meu lloc oficial per veure el que significa obstruïda. En ocasions al·lucino com pot ser legal vendre entrades així. El seient estava a l’última fila de la primera graderia i la segona, que fa de sostre s’endinsa tant que amb prou feines deixava veure la meitat del camp. Malgrat això, podia haver vist la meitat del camp, però aquesta gent té fins i tot el valor de vendre entrades com la que podeu veure a la foto. Aquest és un lloc real que es ven al FedEx Field.
Vista obstruida. No home no! Tampoc està tant obstruida!!
Me’n vaig anar òbviament a un lloc amb bona visibilitat i vaig gaudir d’un partit genial en el qual els Eagles van apallissar als RedSkins. Tant sols començar el partit, els visitants van aiguar la festa al recentment renovat per 5 temporades Donovan McNabb aconseguint el primer dels seus touchdowns. Ja es forjava la monumental derrota. Em va saber fatal per la cara de pena que se li devia quedar al pobre McNabb havent estat renovat per uns mísers 78 milions de dòlars. Segur que ho va passar realment malament.
Vaig entendre el joc bastant bé i em vaig divertir molt. No em va semblar gens avorrit, com havia sentit alguna que altra vegada i fins i tot vaig vibrar amb els locals en alguna de les jugades. Vaig tenir fins i tot la sort de presenciar en directe 4 touchdowns d’un dels jugadors estrella de la lliga, Michael Vick, però sobretot vaig gaudir de l’ambient que em va semblar amb diferència el millor i més apassionant de tots els esports que he presenciat en directe als Estats Units.
La part dolenta va ser que va començar a ploure a mig partit i no portava paraigua, però això almenys em va donar l’oportunitat d’arribar pràcticament a la primera fila de l’estadi per gaudir una estona del joc des d’a prop.
Amb la intenció de transmetre una mica millor l’aspecte de l’estadi i la sensació en directe, he preparat un vídeo curtet i així he pogut incloure més fotos i vídeos. Com sempre, val més una (o més) imatges, que mil paraules.
Mi etapa en Boston estuvo plagada de eventos deportivos clásicos estadounidenses, pero debido a que solo estuve un semestre que empezó en enero y acabó en verano, no tuve la oportunidad de ir a ningún partido de fútbol americano ya que la liga empieza en septiembre y termina normalmente en diciembre. Antes de venir a Washington ya tenía claro que iba a cumplir con mi asignatura pendiente esta vez y a eso me encaminé bien pronto al llegar, cuando me compré mi entrada para ver a los RedSkins en acción. Enseguida que ví los precios decidí que mi primer partido de la NFL (National Football League) en directo también sería el último, por lo menos esta temporada. Los más de 100 dólares que me costó en la reventa (que aquí es legal) incluyendo los gastos de envío, tuvieron bastante que ver con esa decisión. Y la rabia que da que la entrada más barata que has encontrado, por alrededor de 80 dólares valiera originalmente $29…
Una vez llegado el día, me dirigí al FedEx Field, estadio de los RedSkins. El metro ya respiraba el ambiente de los grandes partidos, con centenares de seguidores vestidos con los colores rojo y dorado del equipo local. También algunos fans de los Eagles de Philadelphia se mezclaban pacíficamente en el vagón. Es genial como conviven las aficiones de los equipos en Estados Unidos como norma general. Seguidores de uno y otro bando se juntan en los estadios codo con codo a animar a sus equipos sin que eso suponga una provocación o cree una situación tensa.
Exterior del FedEx Field
Después de caminar una media hora hasta llegar al estadio seguido y precedido de una marabunta de pieles rojas, fui a buscar mi sitio, en el que ya de entrada sabía que no me iba a sentar ya que la entrada decía “vista obstruida”. Ni siquiera se molestaron en escribir “parcialmente” así que solo fui a visitar mi sitio oficial para ver lo que significa obstruida. En ocasiones alucino como es legal vender entradas así. El asiento estaba en la última fila de la primera gradería y la segunda, que hace de techo se adentra tanto que apenas dejaba ver la mitad del campo. A pesar de eso, podía haber visto la mitad del campo, pero esta gente tiene incluso el valor de vender entradas como la que podéis ver en la foto. Ese es un sitio real que se vende en el FedEx Field.
Me fui obviamente a un sitio con buena visibilidad y disfruté de un partido genial en el que los Eagles apalizaron a los RedSkins. Nada más empezar el partido, los visitantes aguaron la fiesta al recién renovado por 5 temporadas Donovan McNabb consiguiendo el primero de sus touchdowns. Ya se fraguaba la monumental derrota. Me supo fatal por la cara de pena que se le debió quedar al pobre McNabb habiendo sido renovado por unos miseros 78 millones de dólares. Lo debió pasar realmente mal.
La vista desde mi nuevo sitio
Entendí el juego bastante bien y me divertí mucho. No me pareció nada aburrido, como había oído alguna que otra vez e incluso vibré con los locales en alguna de las jugadas. Tuve incluso la suerte de presenciar en directo 4 touchdowns de uno de los jugadores estrella de la liga, Michael Vick, pero sobre todo disfruté del ambiente que me pareció con diferencia el mejor y más apasionante de todos los deportes que he presenciado en directo en los Estados Unidos.
La parte mala fue que empezó a llover a medio partido y no llevaba paraguas, pero eso por lo menos me dio la oportunidad de llegar prácticamente a la primera fila del estadio para disfrutar un rato del juego de cerca.
Con la intención de transmitir un poco mejor el aspecto del estadio y la sensación en directo, he preparado un video cortito y así he podido incluir más fotos y videos. Como siempre, vale más una (o más) imágenes, que mil palabras.
Mola, todo lo que sea comida o deporte mola bastante, muy bien como siempre tus busquedas de sitio mas confortables jajaja, dile al colega de al lao que se fume un purito y para terminar, veo que vuelves a tus andadas de dar el gafe al equipo de casa, no??jajaja, un abrazo crack...
ResponEliminaPues a mi me sigue molando más cuando hablas de comida...que se le va a hacer!!
ResponEliminaSigue disfrutando a tope!!! :D
VICTOR BU AL HABLA
ResponEliminaA mi tb me mola más la comida pero los deportes tb son bienvenidos aunque nunca los entienda menos.
Dos comentarios rápidos: 1) Yo me hubiera quedado en tu entrada original...como puedes ir estafando así a los pobres americanos con lo buen sitio que te habían reservado!!! Y además no te hubieras mojado con la lluvia.
2) Tengo una duda existencial. El tal Viks ese, soy yo o es el speeker del Camp Nou?
Putos gordossss!!!!!! Ya vendrán más posts de comida no os preocupeis, pero este no es un blog culinario solamente!! Os tengo mal acostumbrados con las hamburguesacasa esas que me meto entre pecho y espalda. Nos os penséis que se puede ir comiendo de eso todos los dias! Que las arterias me estan pidiendo clemencia después de tanta grasa!!
ResponEliminaVictor, qué dices de del speaker del Camp Nou? Ak ak... Manel Vic! Este es otro creeme! Y si... no tengo vergüenza con las ilegalidades que cometo. Hoy voy a ver a los Lakers, a ver qué puedo hacer!!!